La Descoberta de la música tradicional del Pirineu. Palmira Jaquetti i l'obra del Cançoner Popular de Catalunya / Josefina Roma
Roma i Riu, JosefinaEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 231-237.
Resum en català i anglès.
Els Pirineus ja havien estat descoberts per a l'estudi de l'etnomusicologia des del començament dels estudis folklòrics, al segle xix, ja que el Pirineu era, per als folkloristes, no sols el bressol cultural de Catalunya, com en són testimonis les plantades de tendes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), davant del monestir de Ripoll, en la cerimònia de la seva restauració, sinó perquè el folklore va considerar les altes muntanyes i la seva població com uns llocs privilegiats on l'antiga cultura, l'autèntica, a la qual calia retornar per reforçar la identitat, s'havia quedat varada en el temps. També hi havia hagut intents anteriors d'estudi sistemàtic (només cal pensar en la recerca de Rossend Serra i Pagès al Ripollès fins al 1929), però és en el marc de l'Obra del Cançoner Popular que trobem una acció sistemàtica, amb itineraris prefixats, memòries de camp i transcripcions fetes directament per músics. Serra i Pagès, al Ripollès, per exemple, havia hagut de fiar la transcripció en la bona voluntat dels organistes. Palmira Jaquetti arriba a aquesta magna empresa a finals dels anys vint del segle xx, i té ella mateixa el doble caràcter de música i de llicenciada en Lletres. Les seves campanyes són modèliques, tant pel volum de feina feta com, i sobretot, per les seves memòries, que en el seu moment li van reportar problemes amb la direcció de l'Obra del Cançoner per la seva gran extensió. Avui dia, tornar a visitar les cases dels cantaires que va entrevistar ens aporta una comprensió més completa de la seva tasca ingent (pensem que va recollir i transcriure més de mil cançons). Les comarques treballades per Palmira Jaquetti van des de l'Alt Urgell, la Ribagorça (aragonesa i lleidatana), els dos Pallars i la Vall d'Aran, fins a l'Empordà. Palmira Jaquetti sempre va portar la direcció de l'equip, ja fos amb la Maria Carbó o amb el marit, Enric d'Aoust, i l'examen de les seves transcripcions i memòries ens fa veure com va anar aprenent sobre el treball de camp i també com els detalls de la societat que es trobava ens donen avui un material interessantíssim per a entendre l'organització social de les comarques que va visitar. El seu treball és avui dia una font de primer ordre per a l'estudi de la música als Pirineus.
